La "Visió de Tundal"
A l'Edat Mitjana els llibres sobre visions de l'altre món eren molt habituals. Els textos intentaven avisar als homes i a les dones dels perills de viure en pecat, dels càstics que rebrien en l'altra vida.
Potser el més conegut d'aquest tipus de literatura siga la "Divina Comèdia" de Dante, però n'hi hagué més.
A continuació trobareu un fragment de la "Visió de Tundal", llibre escrit al S.XII per un monjo irlandès que va influir molt també temps després a pintors com el Bosco. Prepareu-vos per a una descripció esgarrifosa i sorprenent de l'infern...
Fragment passus VI
"Després d’un temps arribaren a un espantós llac on cregueren escoltar sorolls horripilants. Les ones abastaven una altura extraordinària i en el seu interior habitaven gegantesques i cruels bèsties d’enormes i resplendents ulls com teies ardents que, en ambdós costats, esperaven a les ànimes, les seues preses. Damunt del llac, Tundal observà un llarg i estret pont d’unes dos milles de llarg i l’amplària d’una mà que havia sigut construït amb afilats punxes de ferro i acer. Quant dolor podien causar eixes punxes! Qui no es danyaria els peus sense crear el pont? Les horroroses bèsties d’aquell llac s’aproximaven al pont per intentar atrapar les preses que pogueren caure. Aquestes bèsties estaven sempre disposades a engolir-les. El soroll que provocaven era espantós i podia atemorir qualsevol. I com de grans eren!! Les desafortunades ànimes que queien al llac constituïen el seu aliment.
Tundal pogué veure eixes bèsties clarament i també com de les seus boques emanava foc que feia que l’aigua del llac estiguera sempre bullint. També véu un home damunt del pont que portava una gavella de gra sobre l’esquena i que plorava amargament pels pecats que havia comés. Les punxes es clavaven en els seus peus mentre caminava per ell i tenia por de caure, ja que les bèsties estaven sempre a l’aguait, disposades a devorar-lo. Tundal preguntà al resplendent àngel: “Què significa aquesta visió?” I l’àngel respongué:
"Aquest turment està reservat als qui s’han apropiat de la riquesa d’altres homes o de la Santa Mare Església, ja siguen lletrats o illetrats, o per a qui han causat algun perjudici greu als seus semblants. (...) Aquell home que vegeu en el pont amb la gavella a l’esquena i plorant amargament furtà part dels delmes a la Santa Mare Església. Així doncs, ha de pagar per la seua mala conducta en aquest turment. I ara prepareu-vos vós, perquè heu de creuar aquest pont portant una vaca salvatge. I aneu en compte que no caiga, perquè quan hàgeu passat aquesta prova, me l’haureu de donar de nou sana i estàlvia. És un càstig que us han imposat per haver furtat en vida la vaca d’un amic vostre. Tundal va respondre amb l’ànim desassossegat: “Pietat! Si vaig agafar la vaca contra la seua voluntat també és cert que la va recuperar després”.
“Sí”, respongué l’àngel, “però ho vau fer perquè no poguéreu portar-vos-la. No obstant això, i tenint en compte que el vostre amic la va recuperar, sofrireu un turment menor. Cada mala acció, siga més o menys greu, haurà de ser castigada, ja que a Déu no li agraden ni les males accions ni els pensaments dolents”.
La imatge pertany al "Carro de fenc". Els experts afirmen que l'home que està damunt de la vaca amb un calze en la mà seria una representació d'aquest fragment de "La visió de Tundal".
I no és l'únic exemple. En el "Jardí de les delícies", en el panell de l'infern, apareix un dimoni amb cap d'au que menja ànimes per defecar-les després.
El mateix monstre apareix descrit en la "Visió de Tundal":
"Més endavant Tundal i l'àngel es trobaren amb una altra bèstia espantosa i cruel de la que Tundal es va espantar molt. Era una bèstia que tenia dos ales negres a cada costat de l'esquena i en les seues pates garres de ferro i acer molt afilades. El coll era llarg i xicotet, i el cap enorme. Els ulls eren grans i cremaven com el foc. La boca era més bé ampla, amb llavis gruixuts i d'ella eixia abundant foc que dubte molt algú puguera apagar. La punta del morro era de ferro. La bèstia estava situada en mig d'un gèlid llac envoltat de gel. Allí les ànimes que habitaven en ell eren víctimes d'una gran angúnia i pesar. La bèstia era cruel i voraç i es dedicava a engolir totes les ànimes que podia, i quan estaven dins, eren castigades pels seus pecats."
Després de passar pels budells, les ànimes són llançades al gel on recuperen la seua forma original perquè el càstic puga començar de nou (com Sísif o Prometeu).
El monstre del Bosco no té ales (encara que sí cap d'au), no escup foc pel pic (encara que l'ànima que está sent devorada sí expel·leix foc per l'anus) i no està sobre el gel.
(Aquest últim detall sí es troba un poc més damunt en aquesta mateixa taula dreta: l'anomenat home-àrbre s'alça sobre un pla gelat).
Però altres dibuixants sí respectaren la descripció feta a la Visió. Fixeu-vos:
(Germans Limbourg, Les molt riques hores del Duc de Berry)
I parlant de monstres que mengen i defequen...
A "Las brujas de Zugarramurdi" (Álex de la Iglesia) apareix una altra versió. Sabies que la pel·lícula es basa en un fet real? En 1610 la Inquisició va celebrar un judici contra un grup de persones acusades de bruixeria. En l'actualitat encara es poden visitar les coves on es reunien i feien els aquelarres... Encara que hi ha escriptors de la talla de Rosa Montero que dubten de l'existència real d'aquestos fets demoníacs.
Goya també va reflectir aquest fet. Les bruixes i els aquelarres apareixen en alguns dels seus quadres. Un d'ells, per exemple, evoca la descripció feta en eixe informe de la Inquisició que explica com dos germanes mataren els seus fills "por dar contento al demonio" que va rebre "agradecido" l'oferiment.
O, potser, us sone més aquest altre quadre que podeu veure al Museo del Prado:
Si tenim temps, parlarem de la vida d'aquest magnífic pintor i intentarem explicar el canvi que es va produir en el seu treball.
Per cert, i intentant connectar de nou: sabeu que Goya coneixia l'obra del Bosco? El "Jardí de les delícies" i "El carro de fenc" van influenciar-lo. Fixeu-vos en la postura dels braços de l'home que jau en primer pla a l'esquerra:
i ara en el que està en terra mentre un altre li clava un ganivet al coll:
Potser l'interés per la bruixeria de Goya li va vindre també del pintor dels Països Baixos? Es sap que una de les lectures que li va copsar va ser el Malleus Maleficarum, el tractat més important sobre bruixeria...
Però això és un altre tema ;)
Espere que t'haja agradat l'entrada i que hages aprés :)