Les bèsties del S.XXI
Alguna vegada has escoltat parlar de Ramon Llull? I del “Llibre de les bèsties? Tant l’autor com l’obra formen part de la nostra cultura i paga la pena conèixer-los. A més, si ens fixem un poc, ens adonarem que tenen tanta vigència que fins i tot podríem dir que estan de moda. Fixa’t!
La història que conta el llibre naix amb la necessitat d’elegir un rei per als animals, que es divideixen en dos grans blocs: els carnívors i els herbívors. Des del principi el líder de cada grup intenta exposar els seus arguments per a convèncer als altres i eixir guanyador. Ens sona?
Podríem relacionar-ho amb alguna situació de la nostra realitat social i política? Pensa un poc...
A més, en les seues pàgines encontrarem Na Renard, una rabosa astuta que tramarà mil i una per aconseguir el seu objectiu: el poder. Arriba a ser la mà dreta del que, finalment, aconsegueix la victòria, el lleó, i va ideant embolics, traïcions, mentires i abusos per obtenir-lo. Res pot detenir-la.
Rabent i letal, no dubta en acusar si es sent amenaçada. El rei cada vegada confia més en ella i accepta els seus consells sense pensar en la veracitat d’allò que conta o en les conseqüències. Així, si es veu desafiada per la serp, ràpidament inventa un relat on el rèptil és mesquí i aprofitat. Aleshores, aquest, per a defendre’s, farà el mateix i relatarà una situació en què un agró vell i quasi cec es valga de mentires per a poder menjar. D’aquesta manera, las metàfores se entrellacen com les històries que es conten.
Moralitat final: avisar als qui ostenten l’autoritat dels perills que pengen sobre ells i criticar l’abús de poder.
Vols llegir un poc? Veuràs que no és tan complicat com sembla. Anima’t!
-“Un corb feia niu en una roca i cada any una gran serp se li menjava els seus fills. El corb estava enutjat contra la serp, però no gosava combatre amb la serp perquè no era tan poderós que la pogués vèncer lluitant. Aquell corb pensà d’ajudar-se amb astúcia contra la serp, ja que li faltava força. S’esdevingué un dia que la filla del rei jugava amb les donzelles en un verger i havia posat la seva garlanda d’or i d’argent i de pedres precioses en la branca d’un arbre. El corb prengué la garlanda i volà per l’aire llargament, fins que molts homes seguiren el corb per veure on posaria la garlanda ja que la filla del rei l’estimava molt i plorava perquè el corb se l’enduia. El corb posà la garlanda en aquell lloc on estava la serp, i els homes, quan arribaren per agafar la garlanda, veieren la serp i la mataren. Així el corb s’ajudà amb altres contra la serp, amb enginy i astúcia. (...)
Quan Renard hagué dit el seu exemple, la serp, que era un dels consellers del rei, digué aquest altre exemple:
-En un estany hi havia un agró acostumat a pescar sempre. Aquell agró envellí i per vellesa perdia la caça moltes vegades. L’agró pensà l’art i la manera d’ajudar-se amb enginy i astúcia, per la qual art ell mateix fou l’ocasió de la seva mort.
El lleó digué a la serp que recontés la manera com l’agró fou l’ocasió de la seva mort.
-Senyor rei –digué la serp-, aquell agró estigué un dia sencer sense voler pescar, i estava a la riba d’aquell estany, tot trist. Un cranc se sorprengué de l’agró, que no pescava com solia, i demanà a l’agró per què estava així pensarós. L’agró plorà i digué que tenia gran pietat del peix d’aquell estany, amb el que havia viscut tant de temps, i que planyia la seva mort i el seu mal, ja que dos pescadors que pescaven en un altre estany es proposaven de venir en aquell. “Aquells pescadors són savis mestres de pescar, ja que cap peix no els pot escapar, i prendran tot el peix d’aquest estany”.
El cranc, que sentí aquestes paraules, tingué molta por i ho digué als peixos que vivien a l’estany. Tots els peixos es reuniren i vingueren davant de l’agró, al qual pregaren que els donés consell. “No hi ha altre consell”, digué l’agró, “sinó un: això és, que jo us porti tots, d’un en un, a un estany que està una llegua a prop d’aquí. En aquell estany hi ha moltes canyes i mot de fang, i els pescadors no us ho podran fer mal”. Tots els peixos ho tingueren per bo, i cada dia l’agró prenia tants peixos com volia, i feia semblant que els portava a un estany; i es posava sobre un puig i menjava el peix que portava, i després tornava a buscar altre tant. Això mantingué l’agró llargament: així vivia sense cap treball en pescar. S’esdevingué un dia que el cranc li demanà que el portés a l’estany.
L’agró estengué el seu coll i el cranc s’agafà al coll de l’agró amb les seves dues mans. Mentre l’agró volava així amb el cranc al coll, el cranc s’estranyava perquè no veia l’estany on es pensava que l’agró el portava. Quan l’agró fou a prop d’aquell lloc on se solia menjar els peixos, el cranc veié les espines dels peixos que l’agró s’havia menjat i s’adonà de l’engany que l’agró feia. El cranc es digué: “Mentre tingues temps, cal que et defensis d’aquest traïdor que se’t vol menjar”. Aleshores el cranc estrenyé tant fort el coll a l’agró que l’hi trencà, i l’agró caigué mort a terra. El cranc se’n tornà amb els seus companys, als quals recontà la traïció que l’agró els feia; per la qual traïció, l’agró fou l’ocasió de la seva mort”.
Què t'ha semblat? Coneixes algun exemple paregut? Podries identificar el que es conta amb fets que t'han ocorregut?
Encara podem trobar més semblances entre aquest llibre, escrit al S.XIII, i el S.XXI.
Llig el següent fragment i pensa en quantes situacions passa el mateix.
El lleó ha enviat alguns dels seus consellers al rei dels homes. El que es troben no els agrada res. Aquest és un exemple de la manera de comportar-se dels humans:
“Quan el rei hagué dormit, els missatgers acudiren a palau, però no van poder entrar fins que no subornaren els porters. En arribar davant del rei, aquest va fer més honors al lleopard que a la pantera. El tractava amb més consideració i el féu seure més prop d’ell que la pantera. Allò provocà l’enveja de la pantera i s’enutjà amb el rei, perquè pensava que l’havia d’honrar igual o més que al lleopard. Mentre el rei estava amb els missatgers, tres ciutadans enviaren vuit homes notables al rei per queixar-se dels oficials que tenia en aquelles ciutats, els quals eren homes roïns i pecadors que destruïen la seua terra. Els vuit homes notables demanaren al rei, en nom de totes les ciutats, que els donara bons oficials, però el rei els contestà que tractaren aquell fet amb el seu consell, el qual donaria solució a les seues demandes. Quan els vuit homes foren davant del consell del rei i exposaren les seues queixes, el consell els va reprendre molt durament, ja que hi havia amics dels oficials de les quatre ciutats que feien conxorxa amb ells i amb els quals es repartien tots els diners que treien amb aquestes males arts. Aquells vuit eminents homes se’n tornaren sense que el rei els solucionara els seus problemes. (...)
Pel camí on els missatgers regressaven cap a la seua terra trobaren els vuit homes notables que se’n tornaven molt enutjats i despagats del rei i de tot el seu consell. Durant tot el camí que recorregueren junts, no feren altra cosa que parlar del rei, del seu consell i del seu comportament. Tant els uns com els altres tenien una mala opinió d’aquella cort. El lleopard va fer a aquells homes aquesta pregunta:
-Senyors – digué el lleopard - ¿creieu que el rei té la culpa del dany que ocasiona amb el seu mal govern?
Un d’aquells vuit homes notables va contestar amb el següent exemple:
-En una ciutat hi havia un noble burgés molt ric. Quan va morir, deixà tot el que tenia al seu fill. Aquell fill del burgés era requerit per moltes persones. Uns li volien donar muller, altres li demanaven que entrara en un ordre religiós. Aquell jove va decidir vendre tot el que tenia i amb els diners fer construir un hospital i un pont. L’hospital el faria perquè s’hi allotjaren els pelegrins que passaven per aquella ciutat quan venien d’ultramar. El pont el faria construir perquè els pelegrins pogueren passar sense ofegar-se, perquè el riu era a l’entrada de la ciutat i s’hi havia ofegat molts pelegrins que venien o anaven a Jerusalem. Quan el fill del burgés hagué fet construir l’hospital i el pont, una nit va somniar mentre dormia que tot el bé que havia fet amb l’hospital i el pont, li serviria com a mèrit davant de Déu.
Després d’escoltar aquelles paraules, el lleopard va suposar amb tota certesa que el rei patiria una pena a l’infern, que seria tan gran com el dany que causaven els mals costums del seu consell en la terra. La pena que sofriria el rei i el seu consell era incalculable. El lleopard es digué a ell mateix que s’estimava més ser una bèstia irracional, encara que desapareixeria després de la mort, que ser rei dels homes amb una culpa tan gran com la que tenia aquell per la seua maldat.”
Com podries acoblar aquestes paraules a la nostra realitat social i política? Penses que podem trobar una relació?
Llig la següent notícia i raona la teua resposta:
Se t’ocorre un altre exemple?
El cinema també ha tractat el tema dels interessos i de les mentides amb la intenció d’obtindre o de mantindre el poder. Mira!
I aquestos són només els primers cinc minuts. Segur que si veus la pel·lícula sencera et sorprendràs del que es pot arribar a inventar i tramar per poder.
Si t'agraden les investigacions sobre casos obscurs, et recomane, almenys, dos títols més: "Erin Brockovich" i "Poder absoluto".
Espere que t'haja agradat l'entrada i que hages aprés amb ella :)