El Carro de fenc
El fenc, en època del Bosco era un símbol de tot allò efímer i sense valor. El pintor ho aplica a totes les possessions i plaers terrenals que els homes persegueixen cegament, fet que els condueix a la condemnació eterna (condueixen el carro uns dimonis, de camí cap a l’Infern).
Aquest quadre seria “un espill satíric de diversos comportaments necis i reprensibles del pecador”, un espill en què cadascú pot veure reflectida la seua pròpia imatge. Amb aquesta obra el Bosco demostra que l’home, amb independència de la seua classe social o del lloc d’origen, està tan posseït pel desig de gaudir i obtindre riqueses materials que es deixarà seduir pel Dimoni. Hem d’allunyar-nos dels béns terrenals i dels plaers dels sentits per a evitar la condemna eterna.
Tríptic tancat:
Tema del camí de la vida. Mostra a un ancià pobrament vestit, inclinat pel pes de la cistella que porta sobre l’esquena i defenent-se amb un bastó d’un gos que li assetja. Es troba en mal estat però ha pogut deixar enrere l’atac dels bandits i el ball de la parella de pastors al son de la gaita, al·lusiva de la luxúria. Al llarg del seu pelegrinatge ha sortejat els perills del camí i sap que ha de continuar, malgrat la incertesa que pot esperar-li quan creue el pont. Tots els personatges del quadre viuen d’esquenes a aquest pelegrí, tots s’obliden de Déu, com en el “Carro de heno”.
Aquest home, per al Bosco, també és l’única excepció de personatge bo en la classe social baixa: venedor ambulant, quincaller: és un bon home. Va d’un costat a l’altre (robes trencades, velles), però s’ha penedit al final de la seua vida (cabell blanc), mira enrere, com jutjant el camí recorregut. Veu robatoris i festes i com es castiga el delicte (representat en el Carro de heno). Porta un pal (possible representació del recolzament en la fe) i tracta d’allunyar d’ell a un gos rabiós (=pecat). Aquest venedor ambulant és l’únic exemple de moral laic.
Tríptic obert:
Panell esquerra
Es mostra l’origen del pecat, des de la caiguda dels àngels rebels fins l’expulsió del Paradís. Cal destacar la representació que l’autor va fer d’eixos ésser angèlics expulsats del cel. Experimentaren una metamorfosi que els convertí en figures monstruoses i híbrides.
També apareix l’escena de l’expulsió del Paradís. L’arcàngel, amb l’espasa alçada, impedeix Adam i Eva creuar la porta que separa el Paradís del món on transcorrerà la vida de l’home després de pecar.
Panell central
Es mostra a la humanitat arrossegada pel pecat, anant darrere eixe carro de fenc que apareix en el versicle d’Isaïes: “ Tota carn és fenc i tota glòria com les flors del camp”, que fa al·lusió a l’efímer de les coses terrenals. La mateix idea apareix en un proverbi flamenc: “El món és com un camp de fenc i cadascú recull el que pot”. Baix l’atenta mirada de Crist redemptor, tots els estaments volen arreplegar un grapat d’eixe fenc, inclús el clergat, que apareix ací censurat per vicis com l’avarícia i la luxúria. Per aconseguir els seus objectius, no dubten en cometre tot tipus d’abusos.
Mentre, en primer pla, transcorre la vida quotidiana: dones cuidant dels seus fills, un arrencaqueixals... Per un altra part, els que intenten pujar al carro no veuen als dimonis que el guien i els porten directament a l’Infern.
Encara menys poden veure’ls la multitud que segueix el carro, encapçalada pels grans de la terra a cavall: el papa, l’emperador – amb una corona semblant a la de Déu pare-, un rei, un duc.
Entre la desesperació d’un àngel de la guarda que alça la mirada a Crist i el dimoni que toca la trompeta, damunt del carro triomfa la luxúria, afavorida per la música amb la qual s’entretenen la parella rica asseguda sobre el fenc, mentre dos servents s’acaronen entre els arbusts.
Panell dreta
Es representa l’Infern de manera diferent. A diferència d’altres inferns, aquest encara s’està construint. Els dimonis s’afanyen per concloure la torre circular com si foren paletes, transportant el material per l’elevada escalera – situada en la mateixa posició que la que es recolza sobre el carro de fenc- o preparant l’argamassa per a seguir alçant en altura els seus murs. Altres dimonis continuen portant nous pecadors per a sofrir el seu càstig.
Podríem ressaltar ací la imatge de l’home que va sobre una vaca i porta un calze a la mà. Es creu que faria referència a un passatge de “La visión de Tundal”, llibre del S.XII que conta la història d’un cavaller de mala vida, que viu en el pecat, que mor aparentment i viatja per l’Infern, el Purgatori i el Cel per pagar primer per les seues culpes, i per aprendre com es castiguen i valoren els diferents comportaments a l’altra vida.
En un moment determinat, al passus VI, Tundal ha de creuar un pont molt estret amb afilats punxes als costats sobre un llac ple de bèsties demoníaques que esperen que les ànimes caiguen. A més, ha de portar una vaca perquè en vida va furtar una a un amic seu. Finalment, l’àngel que li fa de guia li ajuda i ell no cau. La imatge, doncs, podria fer referència a aquesta escena.
En el següent vídeo trobaràs una explicació molt bona del quadre:
Tota la informació d'aquesta entrada està extreta del catàleg del Museo del Prado.