Jardí de les delícies
El Bosco representa la història de la humanitat dividida en la Creació del món per Déu Pare en l’exterior, el Paradís terrenal o Jardí de l’Edèn en la part esquerra i l’Infern en la dreta.
La taula esquerra mostra la institució del matrimoni (Adán i Eva) i ja s’apunta la seua perversió per la sexualitat mitjançant l’òliba en el buit de la font. La central mostra el fals Paradís de l’amor. El missatge que vol transmetre és el següent: la sexualitat es pot convertir en un fi en si mateix a causa de una mala interpretació en clau luxuriosa de l’estat paradisíac del matrimoni, el mandat del qual diu “creixeu i multipliqueu-vos”. Per això tant homes com dones creuen, erròniament, que viuen en un Paradís sexual per als amants, però en realitat aquest és fals i perniciós. El Bosco defensa el matrimoni “pur”.
Paradís:
Una gran font sembla nascuda del desenvolupament de formes vegetals i minerals. Normalment s’identifica amb la fons vitae segons alguns passatges bíblics (Salms, Apocal·lipsi). No obstant això, des de l’obertura circular situada en el centre, mira a l’espectador un mussol, criatura de la nit el significat del qual remet a la bogeria i al mal.
Així, fins i tot la imatge del Paradís que ofereix el Bosco insinua que es tracta d’un lloc d’engany, maligne. Apareixen també monstres en aquest escenari de la Creació (aus amb tres caps, peixos amb ales, espècies inexistents d’animals, criatures híbrides) on un Déu amb aparença de Crist (vesteix del mateix color rosa de la font de la vida), presenta als primers pares, els beneeix i sella un pacte amb la humanitat. Però la mort ja ha entrar en aquest Paradís: baix a l’esquerra, un gat negre escapa amb una presa en la boca, un estrany grup de pardals entren desfilant en un ou buit, en vol, passen per una “boca” i uns “ulls” que són els ventalls naturals d’una formació rocosa quasi hominoide.
Trobem així la força creadora de Déu i contra ella la força del mal, que recompon o deforma tant els ésser vius com les formes de la naturalesa. Hi ha una energia que brota de les roques (literalment) vives. S’ha comparat aquesta visió global del Paradís amb un somni fantàstic que també pot ser fals i enganyós i que repta a l’espectador a interpretar i ficar a prova les seues ambigüitats.
Taula central:
Continuen les praderes verdes i l’elevat horitzó de l’ala esquerra. Hi ha també un bosc on figures nues agafen fruits d’un arbre. Per tots llocs hi ha fruits, aus gegantesques, inclosos mussols i òlibes, als que abracen despreocupats uns éssers humans més xicotets, nus –negres alguns d’ells- que s’entreguen a un joc sensual i sensorial.
En el costat esquerre, darrere d’un fruit flotant amb una borbolla de cristall en
l’interior del qual s’abraça una parella nua, un home ficat en l’aigua rodeja amb els braços una enorme òliba. En l’extrem oposat dos dansants nus tenen el cap dins d’un fruit de grans dimensions i sobre aquest un mussol mira frontalment a l’espectador.
Al fons: formacions rocoses – vegetals que recorden a la font de la Vida, els quatre rius que remeten a la descripció de l’Edèn del Gènesis. Baix les roques i entre elles, grups d’humans en actituds eròtiques: estanc circular on es banyen dones nues envoltades de muntures fantàstiques (unicorns), homes en postures eròtiques, porten aus i fruites (=relació amb erotisme. De vegades, els fruits prohibits eren una metàfora de la consumació de l’acte sexual). Es presenten actes i excessos promiscus que suposen una transgressió del decoro ritualitzat de l’amor cortès tal i com es descriu en la literatura i es plasma en manuscrits, estampes del S.XV. Les figures es toquen, ballen (possible recreació d’un ball eròtic de l’època), s’intercanvien fruits per a provar-los i adopten postures extremes, com les freqüents cames entrellaçades, que tenien un significat sexual en l’època.
Infern:
Junt als dimonis, trobem formes que semblen tavelles gegants, com la que, en el centre de la part superior s’ha transformat en una gaita de color rosa al voltant de la qual uns dimonis ballen una dansa infernal. Baix aquesta gaita, un arbre mort, amb forma d’home guarda al seu interior una taberna, escena que remet al domini dels apetits que ja apareixien a la taula central. Una gran òliba està posada sobre unes branques seques que ixen del tronc. Un estendard oneja amb una gaita dins, símbol de la bogeria. Aquesta figura demacrada representa la pèrdua última de la condició humana: encarcerada, immobilitzada com un arbre en la gelada obscuritat de l’Infern. Encara nugada al pecat capital de la luxúria, s’ha vist reduïda a un receptacle buit, descolorit e impotent.
Trobem també objectes que procuren plaer en la música i en el joc (daus, taulers, cartes) s’han transformat en l’Infern en instruments gegants de tortura. Els plaers terrenals s’han convertit en tortures satàniques.
Eines metàl·liques útils per a l’home viu, s’utilitzen ací per al suplici: ganivets, patins de gel, fanals...
Uns gossos demoníacs trossegen un cavaller amb armadura i amb un calze en la mà. En l’estendard, un funest gripau.
Baix, altres dimonis torturen i maten, amb un ganivet i un fanal enormes, a homes nus. En la part inferior esquerra, una altra escena del món a l’inrevés, un conill gegant mostra la peça que s’ha cobrat: un caçador.
En primer pla d’aquesta taula, els càstigs que mereixen els Pecats Capitals estan concebuts de manera que reflecteixen els excessos comesos en la terra pels seus autors:
Orgull: un advocat orgullós rep uns documents oficials amb segells que, segurament, contenen un pacte amb el diable.
Luxúria: una dona lasciva amb un gripau en el pit nu, és subjectada per darrere per un obscurs dimoni amb aspecte de dimoni i és obligada a mirar en l’interior del cul-espill d’un altre dimoni ajupit.
Gola: un escuraplats vomita en un pou mentre un avar defeca monedes en la mateixa fosa.
Peresa: un peresós continua dormint en el seu llit, acompanyat per un dimoni mig amagat.
De lluny i en mig de la nit combaten exèrcits diabòlics. Una enorme figura amb cap d’au, asseguda en un alt tro, menja ànimes per a defecar-les després en l’obscur pou de l’Infern. Es creu que el pintor es va inspirar en un passatge d'un llibre del S.XII que parlava de la visita d'un home a l'infern, el purgatori i el cel: "La visió de Tundal".
Aquest quadre és una crítica de la vida perillosa que podien portar els ciutadans burgesos i de classe alta, una vida de privilegi, basada en les apetències que quasi no oferia esperança de salvació.
En el següent enllaç trobaràs informació en 15 passos del quadre. No t'ho perdes!! Et servirà també per veure les imatges tan prop o lluny com vullgues :)
També deixe dos vídeos que et podran interessar:
Aquest et servirà per recordar formes i imatges d'aquest quadre tan fantàstic.
I en aquest escoltaràs l'explicació de Pilar SIlva, comissària de l'exposició del Bosco al Museo del Prado.
Espere que t'haja agradat l'entrada i que hages aprés.
Tota la informació està extreta del catàleg de l'exposició del Bosco al Museo del Prado.